Ai, que se'ns farà llarg, això...

Penso passar-me el dissabte i el diumenge com tots els dissabtes i els diumenges, és a dir, fent el ganso a casa. Però avui no em sento culpable. Avui, quedar-se a casa mandrejant és solidari. És clar que sí, home. Que ja tindrem temps d'arreglar els armaris, i fer rentadores, i ordenar la taula del despatx. Que això serà llarg, llarg...

I per no donar treva a la panificadora, em decideixo per un pastís de plàtan. I faré sèpia amb patates per tenir content a l'avi, al que avui em toca portar-li el dinar, com si fos la caputxeta.

Així que després d'una relaxant estona de cuinetes (doncs sí, a mi em relaxa), ja estic llesta per sortir de casa, per primer cop en gairebé 48 hores.

Ai, quin gust, quina sensació de llibertat, com ens mirem amb complicitat els pocs que ens aventurem a agafar el cotxe en aquest paisatge postapocalíptic... I li dono el dinar al meu pare a través de la porta, sense entrar a la seva casa ni fer-li un petó, que és del grup de risc i no és plan d'anar jugant amb aquestes coses. Com que ell és un hipocondríac de collons, des de sempre, ja li està bé (crec).

El mòbil no para amb les xarxes socials. Twitter, Facebook, i l'Insta, treuen fum. Cada "meme" més graciós que l'anterior. Riem, riem, mentre poguem... que ja tindrem temps per avorrir-nos i per no estar tan contents.

I a la tarda em passo tres hores (tres!) amb el mòbil jugant al Candy Crush.

#museos #galerías #arte