Comencem a teletreballar

O a "telefenttreballar", millor dit.

Així que m'aixeco aviat, em poso un xandall mono, sense sostenidors, és clar, i em poso "al tajo", que ja toca, i el conseller sembla que ens ha dit que sí, que podem treballar online amb els alumnes. I també s'ha encarregat de recordar-m'ho insistentment durant el cap de setmana l'equip directiu de l'Institut i el Cap de Departament. Que sí, pesats, que ja m'hi poso.

Com sempre, em decideixo per fer experiments. Déu meu, aquesta curiositat meva per la sabiduria algun dia em matarà... si és que no m'hi puc estar, i ahir vaig llegir sobre una eina de fer meetings online, i "p'allá que voy" sense pensar-m'ho gens. Així que envio emails a tots els meus alumnes, i em munto una xat-aula digital, que no vegis lo xula que m'ha quedat. I els meus alumnes, tots marejats, que el mail era molt llarg i tenia massa lletres i crec que ni se l'han llegit.

Ja es connecten alguns que volen tastar com funciona la darrera excentricitat de la profe. I comprovo que podem fer un concurs de home-wear i de pintes desastroses, la meva la que més. Fem catarsi. Les classes ja les començarem el proper dia.

Vaja, s'han acabat les patates. Així que toca sortir. Ostres, em ve de gust. On és aquella mascareta òrfena que guardavem de quan vam pintar l'habitació de la Laia? I al traster apareix, i me la poso tota cofoia i surto al carrer, sense sostenidors, és clar.

A la fruiteria, que he triat perquè no em ve de gust barallar-me como si no hubiera mañana amb la gent del Mercadona, l'ambient està, com a poc, "rarito". Només es pot entrar de dos en dos i aviat es fa una bona cua al carrer, i, com que plou, doncs tots ens ajuntem perillosament sota el tendall per no mullar-nos (vade retro, SARS-COV-2, que jo porto mascareta!).