I ara, què fem?

Miro cap endavant i veig un munt de temps per omplir, i un munt de coses pendents per omplir-lo. Per on començo? Decideixo que avui no faré res educatiu, doncs encara no han donat instruccions els que manen, i no és qüestió de posar-se per a que després t'ho facin canviar tot, com sempre passa. Doncs decideixo que em posaré en "rollo" domèstic. Però el rollo domèstic no m'agrada gens. A qui vull enganyar? Així que millor em poso a llegir. Descobreixo que Amazon ofereix un munt de novel·les de romàntica de gratis, i em poso a descarregar-les al mòbil de forma compulsiva. I això que no tinc Kindle, sinó Tagus. O sigui que els arxius no són compatibles amb el meu ebook... I mentre tant.... descobreixo que els del Candy Crush m'han donat vides infinites per unes hores ilimitades. Beneïts siguin!

I ara surt a la tele el conseller d'Educació i diu que no podem fer treball telemàtic amb els alumnes, per no augmentar la bretxa digital! Quina bretxa? Si a la FP tots tenen el seu mòbil! No fotis, conseller... Ja em veig treballant encara el mes d'agost, si no puc avançar matèria amb els meus alumnes.

Ens truca el nen, que té 24 anys, i ens diu que li han tancat la Universitat i el Màster, que què pot fer? Que què pots fer? Doncs vine cap a casa, home, que aquí la mama et farà dinarets bons i mimitos (ai, no, que mimitos no es poden fer). Així que envio al pare a buscar-lo a Barcelona, abans no tanquin la ciutat a cal i canto, que ningú pugui entrar ni sortir, i que tot s'assembli a aquella pel·lícula del Quim Gutiérrez.

I em poso a fer pa. I em surten les millors barres de pa de la meva vida. Quatre!

Però no hem acabat amb les sorpreses... Resulta que el President del Gobierno de España ha decidit que ens tanca a tots a casa, però que podem sortir a fer coses importants, com per exemple, anar a la perruqueria!

#coronavirus #panificalocas #emquedoacasa